L’actual territori dels pobles de Sant Jordi de Ses Salines i Sant Francesc de s’Estany es correspon de forma molt aproximada amb les terres que conformaren l’antic quartó de Ses Salines (els quartons eren les quatre parts en què es dividí l’illa d’Eivissa des de la conquesta catalana de 1235 fins a la derrota a mans dels borbons l’any 1715). Els estanys saliners en són el seu principal senyal d’identitat, una explotació encara en actiu d’una gran importància ambiental (és un parc natural), paisatgística, històrica i fins i tot cultural i simbòlica per al conjunt de les Pitiüses.
El poble de Sant Francesc, dins el qual es troben els estanys, compta amb dues petites esglésies de gran bellesa, la parroquial de Sant Francesc de s’Estany i la dedicada a Sant Carles al lloc conegut com la Revista. També hi ha dues torres de defensa costanera, a sa Sal Rossa i a la punta de ses Portes, el pintoresc port saliner de sa Canal i el jaciment arqueològic de sa Caleta, lloc on probablement hi hagué la primera ciutat fenícia de les Pitiüses (fundada al segle VII a.C.), avui catalogat dins els béns d’Eivissa que la UNESCO va declarar Patrimoni de la Humanitat l’any 1999.
De Sant Jordi de Ses Salines, un poble que ha experimentat un gran desenvolupament urbanístic els darrers decennis, vinculat a la seva proximitat a la ciutat d’Eivissa, en destaca especialment l’església parroquial, d’aspecte fortificat i que és una de les més antigues d’Eivissa, ja que probablement es remonta al segle XIV, tot i que ha patit diverses transformacions al llarg del temps.
Al llarg de la costa de ses Salines es succeeixen les platges, de gran renom, especialment les que estan situades dins el parc natural. D’est a oest són la platja d’en Bossa, la Xanga, es Cavallet, Migjorn (més coneguda com “platja de Ses Salines”), es Codolar, el port de pescadors de sa Caleta, es Bol Nou i es Jondal. |
