Praderas de Posidonia Oceánica  

La posidònia oceànica no és una alga sinó una planta, que creix en un fons arenós, i que només existeix al mar Mediterrani.

Les seves fulles verdes són llargues i aplanades i poden arribar a amidar fins a un metre i mig, i formen grans praderes en el fons marí. La mitjana de vida dels seus brots és d’uns 30 anys.

Les posidònies tenen un paper molt important en els ecosistemes marins, ja que afavoreixen el manteniment de les poblacions de peixos i organismes marins. Són la guarderia del mar, el lloc on es desenvolupen gran part d’ous alevins i cries de peixos i altres éssers vius. A més realitza altres moltes funcions com la producció d’oxigen, filtració de nitrats i nitrits, mantenint les aigües netes i transparents, preserva les platges de l’efecte erosiu de l’onatge i manté la dinàmica natural dels sistemes dunars.

Si comparam els valors de la producció primària de la posidònia amb la d’un bosc europeu, apreciam l’alt rendiment que obtenen les praderes de posidònia: 1 hectàrea de bosc produeix 12 tones d’oxigen al dia, mentre que la posidònia genera ni més ni menys que 21 tones.

La posidònia i les formacions que origina són i han estat pilar bàsic en la creació de recursos importants per a l’economia de les illes: la pesca, la sal i, en l’actualitat, per a la indústria turística, per a l’íntima interrelació en la formació de platges i la puresa de les aigües.

Aquestes praderes són les millor conservades de tot el Mediterrani. Són considerades hàbitats de protecció prioritària per la directiva Hàbitat de la UE. Estan estrictament protegides per l’Ordre de 21 de setembre de 1993 del Govern Balear per a la regulació de la pesca, la pesca de marisc i aqüicultura sobre fanerògames marines a aigües de l’arxipèlag balear. La Llei de costes de 1988 i la Llei de reserva natural de ses Salines de 1995, constitueixen el marc jurídic que protegeixen els béns naturals. L’àrea és, a més, zona d’especial protecció de les aus (ZEPA), està inclosa a la Xarxa Natura 2000 de la CEE i està inscrita en el Conveni Ramsar sobre la llista de zones humides d’importància internacional. Varen ser declarades patrimoni de la humanitat per la UNESCO.