PARC NATURAL DE
"SES SALINES"
| RECOMENACIONS
I NORMES A OBSERVAR ABANS D'INICIAR-LES: |
* Collir fruites dels arbres sense permís del
propietari és penat per la llei. * Els recorreguts es
realitzen per camins únics que, de vegades, coincideixen
amb el trànsit rodat.* Vianant: circuli sempre
per l'esquerra. Si vol contemplar les magnífiques postes
de sol porti una llanterna per caminar per la carretera quan és
fosc.* El sol d'Eivissa durant
la temporada estiuenca fa molt convenient la utilització
de capell per caminar. També és important portar
aigua i calçat còmode. Si pensa que es farà
fosc mentre fa la ruta, no oblidi endur-se'n una llanterna. Respecti
sempre la ruta i el bosc.* És
totalment prohibit encendre foc.
|
GRAUS DE DIFICULTAT
DELS ITINERARIS: |
 |
A peu, hi ha pendents curts que en alguns
trams poden ser pronunciats però sense cap tipus de perill.
Per a persones d'edat avançada pot resultar un obstacle.
En bicicleta, el grau 1 significa un recorregut només
apropiat per a especialistes, a causa de l'existència
de trams en els quals, quasi amb seguretat, s'haurà de
dur la bicicleta a coll i caminar. |
 |
A peu, el grau 2 significa que és un
terreny en el qual es combinen zones planes amb pendents moderats.
En bicicleta el significat és el mateix. |
 |
Aquests itineraris són molt assequibles,
tant si es recorren a peu com en bicicleta ja que el relleu és
pràcticament pla en la seva totalitat. |
 |
L'emblema d'aquestes rutes, el Falcó
eleonorae, és una au singular, de les quals en el món
només n'hi ha 6000 parelles que es crien totes a la Mediterrània,
les illes Canàries i la costa nord-occidental d'Àfrica.
En el mes de novembre tots els exemplars emigren a Madagascar
on passen l'hivern; a Eivissa crien especialment a les illes
des Vedrà i de Tagomago. |
 És una
ruta especialment indicada per a ciclistes, malgrat que també
ho és per fer-la a peu a causa del traçat pla. La
principal dificultat rau en la seva longitud, per la qual cosa
un mateix serà qui triï el tram recorregut. El més
recomanable és dedicar una jornada sencera a realitzar-lo.
La sortida es troba al centre turístic de platja
d'en Bossa, devora l'hotel Fiesta Palace.
El recorregut abasta una visita a les platges
des Codolar, es Cavallet i ses Salines, els estanys saliners i la
torre de la punta de ses Portes. Les tres platges esmentades disposen
de bars i restaurants per reposar forces.
Tota la zona és coneguda genèricament com ses Salines
i és un espai natural emblemàtic per als habitants
de l'illa, tant pel seu gran valor ecològic com pel seu
bagatge cultural.
Aquesta ruta en qüestió permet conèixer molt
bé la zona; qualsevol dels seus trams mostra un paisatge
en què l'activitat humana i el medi natural s'integren
harmònicament d'una manera irrepetible.
En el recorregut s'alternen els estanys i canals amb els camps,
pinars, savines, dunes i vegetació costanera. Els estanys
saliners acullen en certes èpoques de l'any espècies
tan interessants com el flamenc o l'àguila pescadora.
A la zona litoral, a més de les famoses platges
de ses Salines o des Cavallet (aquesta
darrera és una de les platges nudistes és freqüentades
de l'illa), sobresurt el paisatge des Codolar,
una peculiar platja de còdols enclavada en una àmplia
badia. La panoràmica que es gaudeix des d'aquí és
molt bella, igualment si mira cap a la mar o cap a l'interior,
on es troba una extensa àrea d'estanys saliners, als quals,
per raons ecològiques, entre d'altres, és prohibit
l'accés.
La panoràmica de la torre de vigilància de ses Portes,
que denomina el lloc, ofereix un paisatge litoral veritablement
singular, amb la vista dels illots i la proximitat de l'illa de
Formentera a l'horitzó. A més, és freqüent
la presència de la rara gavina d'Adouin, el corb marí
i moltes altres aus marines de la Mediterrània, cada vegada
més escasses.
 El començament
d'aquesta ruta es realitza des de l'hotel Fiesta Palace, a la
platja d'en Bossa. Es tracta d'un camí
llarg i reposat, la dificultat principal de la qual rau en la
distància, per la qual cosa es recomana que vagi proveït
d'un capell, si és estiu; que també porti aigua
i menjar si no té intenció d'aturar-se a menjar
en algun dels restaurants que hi ha al camí.
La primera aturada la pot fer a l'església
de Sant Jordi de ses Salines (segle XIV) un temple típic
rural que era utilitzat, a més, com a refugi quan es produïen
atacs dels pirates barbarescs; quan això passava, la població
era advertida immediatament en ser albirades des de l'horitzó
les veles dels vaixells des de les torres de vigilància
costaneres mitjançant senyals de fum, si era de dia, i
amb foc si era de nit.
Aquestes esglésies eren utilitzades també com a
club social per a una població que es trobava dispersa
pel camp; en sortir de missa es reunien tots al pati, a l'aire
lliure i, si plovia, es refugiaven a l'entrada coberta denominada
porxo. Durant aquestes trobades s'intercanviaven informació,
s'anunciaven els matrimonis i es buscaven les mirades pensant
en futurs festejos.
El camí segueix cap a la zona denominada de sa
Caleta, lloc en el qual es troba una platja petita que el
temptarà de fer un bany. Una caleta ocupada per barques
de pescadors els oferirà una visió de les antigues
maneres de la vida illenca: una vida dura en la qual l'home havia
de lluitar amb la terra i la mar per sobreviure.
Al llarg de tot el camí, l'acompanyarà el paisatge
del camp eivissenc amb les seves típiques construccions
i els seus camps. Ja al final del recorregut, la platja
des Jondal serà el premi que obtendrà pel seu
esforç; en les seves cales trobarà un agradable
entorn per al seu descans i, si ho desitja, bars i restaurants
per reposar forces.
Aquest camí eludeix les carreteres però en alguns
trams cal travessar-los, per això es recomana prudència
en fer-ho i, com a vianant, circular sempre per l'esquerra.
 L'orografia
de l'illa d'Eivissa no es caracteritza precisament per tenir altures
importants, però aquest camí desemboca en la més
gran que hi ha: sa Talaia de Sant Josep. Des d'aquesta muntanya,
de 475 metres d'alçada, es veu tota l'illa. Per a les persones
que procedeixen del continent l'alçària d'aquest
puig pot parèixer-los minúscula, però un
cop a l'illa observarà que la perspectiva que s'observa
des d'aquí, marcada per distàncies curtes , els
proporcionarà la mateixa sensació que als illencs:
que és molt alta.
Els caminants que iniciïn aquest trajecte dur i llarg, trobaran
recompensat el seu esforç amb les perspectives variades
que trobaran a diferents direccions mentre van pujant i, amb la
polida panoràmica que des del seu cim es contempla: cap
a l'oest hi ha la possibilitat de poder veure la costa de la península
Ibèrica, malgrat que a l'estiu amb la calitja que hi ha,
és difícil la seva percepció.
És un lloc ideal per a obtenir belles imatges en fotografies.
El paisatge interior és també molt interessant,
per la proliferació de cases típiques rurals d'una
arquitectura amb gran funcionalitat, d'estètica poc convencional,
però belles i lluminoses, i amb unes arrels incertes que
han estat estudiades en profunditat per diverses escoles d'arquitectura.
A les zones més elevades, la vegetació suggereix
suaument el lleuger canvi ambiental que produeix l'altura; en
termes generals es troba ben conservada, hi ha abundants pins
i savines de gran dimensió. En els cims hi ha petits altiplans
i alguns prats que ofereixen un paisatge rural molt pintoresc.
La fauna pot ésser també molt interessant per a
l'excursionista, si té sort podrà contemplar fàcilment
alguna de les aus rapinyaires migratòries que freqüenten
aquesta zona; entre d'altres el falcó Eleonorae
i una gran varietat d'aus de mitjana mida i petits ocells.
 Pròxima
a la zona residencial turística des Port des Torrent, s'hi
troba la franja costanera coneguda com les platges de Comte. Aquest
paratge, poblat amb abundants boscos de savines i zones de vegetació
dunar, ha obtingut la categoria d'Àrea Natural d'Especial
Interès, per la qual cosa queda protegida ecològicament.
Partint de la petita platja situada en el centre residencial de
Cala de Bou, el camí ens ofereix una interessant transició
de paisatge entre dos extrems: per un costat el mateix centre
urbà, d'estructura eminentment turística, i per
l'altre, els camins sense asfaltar que ens dirigeixen en molts
de casos cap a la naturalesa verge.
Els abundants illots situats davant la costa li afegeixen un interès
paisatgístic complementari juntament amb la presència
d'aus marines i una flora molt peculiar. És important tenir
en consideració que el desembarcament en aquests illots
pot originar una seriosa pertorbació en els delicats hàbitats
que allí hi ha.
Aquest itinerari, de longitud mitjana, pot realitzar-se tant en
bicicleta com a peu. Es recomana dedicar-li una jornada completa,
especialment si es fa caminant. Tengui present les recomanacions
generals esmentades al començament: en època estival
porti capell i aigua.
En aquesta zona les postes de sol són realment impressionants,
tant a l'estiu com a l'hivern; si es queda a presenciar-les no
oblidi emportar-se'n una llanterna per a la tornada. Aquestes
platges disposen de bars i restaurants.
|
