|
ASSENTAMENTS ARQUEOLÒGICS
|
1.- ASSENTAMENT
RURAL PUNICOROMÀ DE SES PAÏSES DE CALA D'HORT
Aquest conjunt monumental correspon a les ruïnes d'un
assentament rural de les èpoques púnica i romana
que fou fundat a mitjan segle V a C i que va continuar pervivint
durant l'alt i baix imperi romà, l'època de bizanci,
arribant fins al principi del segle VIII de la nostra era.
Es compon d'un gran edifici utilitzat com a habitatge ( i per
al desenvolupament de diverses indústries agràries)
que es troba en un acceptable estat de conservació; d'un
altre molt deteriorat, i de dues necròpolis, una de l'època
púnica i una altra bizantina.
Durant el segle I de la nostra època l'edifici principal
va arribar a adquirir l'estructura i dimensions pròpies
d'una autèntica vil·la romana amb una extensió
de prop de 900 m2, la qual estava organitzada al voltant d'un
ampli pati quadrat. La porta principal, comunicada amb el pati,
s'orienta cap al sud, al voltant d'aquest darrer hi havia altres
dependències: la sala del trull (dotada d'un molí
per a la trituració de les olives) orientada al nord-est;
una bodega i diversos magatzems allargats a la part sud i, a les
ales nord i de ponent, les cuines, habitacions i altres dependències.
Sobresurt, així mateix, una cisterna de grans proporcions
excavada a la roca, apreciable a l'extrem nord-oest de la casa.
La necròpoli púnica es componia de vint tombes de
tipus hipogeu (cambres subterrànies tallades a la roca
amb un pou per accedir-hi), algunes de les quals arribaren a contenir
fins a dos sarcòfags de pedra de gres i nombroses peces
d'aixovar de ceràmica punicoebusitana, i importades, navalles
d'afaitar, gots de pasta de vidre, escarabeus, etc.
Des de la part superior del conjunt es poden contemplar dues fosses
de l'època bizantina dominades per un espectacular paisatge
amb l'illot des Vedrà davant.
Aquest assentament va ésser excavat entre els anys 1917
i 1982-1985.
2.-
POBLAT FENICI DE SA CALETA
 Enclavat
en un lloc conegut com sa Mola de sa Caleta (una península
plana entre la platja des Codolar i
el puig des Jondal), aquest poblat de l'època fenícia
fou excavat entre els anys finals de la dècada del vuitanta
i principis dels noranta. Fou fundat a mitjan segle VII a. de
C. per fenicis buscadors de metalls que procedien del sud de la
Península Ibèrica per a, posteriorment, abandonar-lo
cinquanta anys més tard per fundar una nova ciutat en un
lloc molt més adequat: la badia d'Eivissa, ciutat que 2600
anys després encara hi és.
El poblat en el seu origen tenia una extensió aproximada
de quatre hectàrees; era una urbanística de tipus
arcaic composta per un gran nombre d'unitats arquitectòniques,
el conjunt de la qual configurava una trama, en ocasions irregular
i, en altres, apuntant una línia d'arquitectura més
planificada.
Un dels diversos sectors que el componen i en el qual convencionalment
es divideix el conjunt és el denominat barri sud;
es compon de vuit unitats construïdes que ofereixen una clara
idea de la diversitat de concepcions arquitectòniques que
coexistien: d'una única estada, unes altres tres juxtaposades
o alineades longitudinalment; Altres, en canvi, en presenten dues
i una d'elles especialment, té set habitacions distintes
en l'interior d'una planta quasi rectangular. Entre totes aquestes
estructures arquitectòniques hi ha carrerons estrets i
petites places irregulars; una d'elles conserva la plataforma
d'un forn comunal de pa.
L'estat de conservació del barri central, el portuari i
el nord-oest es troba bastant deteriorat.
|
