RESUM ARGUMENTACIÓ EQUIP DE GOVERN PLE NORMES SUBSIDIÀRIES

Plantejaments generals

1- Adaptació al PTI de les Normes Subsidiàries de planejament del municipi. Això des del punt de vista formal. A la pràctica, es tracta d’un nou planejament municipal.
El planejament de 1986 està totalment obsolet. Necessitam un planejament modern, adaptat a la legislació actual, clar, proteccionista del territori i generador de les situacions territorials necessàries per garantir unes millors condicions de vida als ciutadans i ciutadanes del municipi.

2. Document obert. Crec que hem estat molt ràpids en elaborar aquestes normes, però també volem ser rigorosos. I hem de tenir clar que aquest no és un document tancat. A partir d’ara volem rebre els suggeriments de tothom que estigui interessat en fer-ne. Per això donam un període d’exposició pública més llarg de l’habitual (2 mesos a partir de la publicació al BOIB), tendrem els documents a les diverses seus municipals (Cala de Bou i Sant Jordi, a banda de l’edifici on ens trobam), i per això també ens oferim a tothom a explicar-li les característiques generals o concretes per a cada cas d’aquestes normes: AAVV, col•lectius diversos... tothom pot consultar, pot ser informat i pot opinar.

3. Objectius. Els objectius genèrics a què fèiem esment són, d’entre altres:

- Desenvolupament socioeconòmic equilibrat i compatible amb la protecció i millora del medi ambient.
- Millora de la qualitat de vida dels habitants del municipi.
- Implantació de sòl per a espais lliures i per a equipaments per tot el municipi.
- Recuperació del patrimoni històric-artístic.
- Promoure un ús racional dels recursos.
- Reutilització i reconversió d’espais degradats, així com la seva restauració paisatgística (pedreres, p. ex.).
- Manteniment de la configuració bàsica dels nuclis consolidats, sense plantejar cap nou sòl urbanitzable de creixement residencial i ampliant, d’acord amb el PTI, la protecció sobre el sòl rústic.
- Delimitació com a nucli rural dels assentaments existents en sòl rústic, remetent a un pla especial per a la seva ordenació, sense que això pugui significar el seu creixement.
- Aconseguir sòl per a zones verdes i per a infraestructures de forma pública i gratuïta.
- Definir característiques arquitectòniques i estètiques per a les edificacions pròpies de l’illa.

Aspectes concrets.

- No es preveu cap espai per a la construcció de camps de golf.
- No es preveu cap espai per a la construcció de ports esportius.
- Es retallen importants extensions de sòl urbà o urbanitzable a les zones litorals turístiques (especialment Cala Vedella, Cala Molí i Cala Tarida).
- Desapareixen tots els sòls que les normes anteriors consideraven urbans a la zona dels penyasegats des Cubells, que passen a ser considerats àrees protegides i per tant no s’hi concediran més llicències de construcció.
- Es preveu l’obligatorietat d’elaborar plans especials per a zones urbanes amb problemàtiques específiques o amb necessitat de dotació de serveis.
- Es declaren inedificables tots els sectors de pendens elevats de sa Caixota i es marquen condicions per al respectiu pla especial.
- A Cala Vedella no es poden fer més grans edificis (només unifamiliars de 2 plantes en parcel•les de 1.000 m2).
- S’estableixen 853.769 m2 de zones verdes (espais lliures públics). Destaquen els 251.842 m2 de Sant Jordi, els 175.463 de Cala de Bou i Port des Torrent, els 123.623 de Cala Vedella, els 108.000 de Cala Tarida. Signifiquen al voltant de 42 m2 per habitant actual (la llei marca que n’hi ha d’haver un mínim de 5 m2/hab.). Pràcticament tots aquests espais són de nova creació.
- S’estableixen 395.802 m2 per a equipaments públics municipals. Destaquen els 228.467 esportius o els 62.019 docents. D’aquests, 115.149 m2 són de nova creació.
- En total, 1.249.571 m2 de sòl públic, la gran majoria del qual de nova creació. Caldria afegir-hi també 300.000 m2 d’espais lliures privats.
- El sòl industrial creix en 89.749 m2. Tot en zones annexes al sòl industrial actual (no es crea cap nova zona industrial), a Sant Jordi.
- Com ja s’ha dit, no es crea cap nou sòl urbanitzable d’ús turístic o residencial (només se’n crea un d’ús industrial).
- Es reclassifiquen com a sòl rústic tots els sectors de sòl urbanitzable previstos en les NNSS i que no s’han executat, excepte aquells per als quals el PTI assenyala un règim transitori.
- Respecte a aquells sectors que el PTI manté amb un règim transitori, amb aquesta revisió es prenen les següents determinacions:
     - S’eliminen completament els sectors 1.11 (part alta de sa Carroca), 4.5 (Cala Vedella nord), 4.20 (el més gran de Cala Tarida, anomenat “Portmany”, al nord des Rasos) i 5.5 (a Port des Torrent, al costat de Punta Pedrera).
     - S’eliminen quasi completament (es manté algun petit sector ja consolidat, generalment passant a urbà) els sectors 1.18 (Can Bonafè, excepte la part que ara queda al nord de l’autovia de l’aeroport), 1.23 i 2.2. (Platja d’en Bossa, afectats pel Parc Natural) i 1.24 (“Ahmara”).
     - En la resta de casos es redueixen considerablement els paràmetres urbanístics d’aquestes àrees, augmentant les zones verdes, forçant a l’ajardinament amb reposició d’arbrat dels espais lliures de parcel•la, disminuïnt densitats i, en gairebé tots els casos, forçant que només es puguin construir vivendes unifamiliars en parcel•les relativament grans. Alguns fins i tot veuen reduït el seu àmbit (4.23 i 4.24).
- En sòl rústic es recullen totes les determinacions de les normatives de rang superior que ja estan en vigor (DOT, PTI, LEN...).
- S’incorpora al planejament municipal la protecció que es deriva de la delimitació de les àrees incloses en la Xarxa Natura 2000 (LICs i ZEPAs) o també la protecció d’àrees declarades inedificables com ara la Serra de sa Cova Santa i el Puig d’en Palleu.
- Es defineixen 8 nuclis rurals.
- Hi ha un extens tom de més de 200 pàgines de normes urbanístiques, Podem destacar:
     - Prohibició de publicitat en sòl rústic.
     - Condicions de preservació d’elements etnològics de les finques.
     - Prohibició de nous càmpings.
     - No es podrà substituir les parets de pedra seca per altres materials.
- En els mapes podreu observar com hi ha creixement del sòl urbà en algunes zones del municipi. Només es produeix creixement en les zones residencials consolidades, en els nuclis urbans de Sant Jordi, Cala de Bou i Port des Torrent i, en molta menor mesura, Sant Josep. L’objectiu bàsic d’aquest creixement és dotar de coherència urbanística aquests nuclis, intentant pal•liar, en la mesura que sigui possible, els greus problemes que ha comportat la planificació anterior de congestió de circulació, de densificació i de manca d’espais lliures.

Catàleg de patrimoni històric

Primer ajuntament que porta a aprovació el catàleg de Patrimoni Històric del municipi.
Inclou els 24 BICs, 11 Béns Catalogats, 12 torres predials (amb referència a les 11 que se’n té constància però estan pràcticament desaparegudes), 20 cases pageses inventariades l’any 1996, 46 molins aiguadors, 3 molins fariners, 18 fonts, 34 pous i aljubs tradicionals, 103 jaciments arqueològics. Hem de tenir en compte que també és un catàleg obert, al qual s’aniran afegint nous elements, i per al qual esperam també la col•laboració de tothom.
Per a cada tipologia d’element catalogat s’indica quina ha de ser la protecció i es fan les primeres passes per a tenir controlat, vigilat i garantida la pervivència dels elements de valor patrimonial del nostre municipi, per recordar el passat però, també com se sol dir, per tenir-los en compte de cara al futur. La regidoria de patrimoni estam segurs que hi farà bona feina.

Josep Antoni Prats i Serra

Regidor d’Urbanisme i Medi Ambient