Les obres es desenvoluparen fins al 23 de juny de 1731, dia en què es va procedir a posar la darrera pedra de l'edifici. Quatre anys després, en 1735, es va instal·lar el retaule dedicat a Sant Josep que va ser encarregat al mestre mallorquí Pere Bosch. L'esmentat retaule va ésser incendiat l'any 1936 i es va salvar únicament la talla barroca del sant. Posteriorment, l'any 1958, es va reposar amb una rèplica exacta que va ésser sufragada com diu en la seva llegenda "amb les almoines dels fidels".

El temple es compon d'una única nau principal de planta rectangular en la qual destaca la capella Fonda o capella del Roser, que es troba en primer lloc per la banda de ponent. Encara es conserven en el seu interior certes obres artístiques d'interès, com és el cas del púlpit de fusta decorat per José Sánchez Ocaña en 1763 amb representacions dels misteris. S'atribueixen al mateix artista les imatges pintades cap a l'any 1761 de la Divina Pastora i de la Verge en els dos ovals que hi ha a l'entrada de la capella Fonda. La façana de l'església compta amb un porxo rectangular de tres arcs en tota la seva amplària.

2.- ESGLÉSIA DE SANT JORDI DE SES SALINES

Les necessitats d'atenció religiosa dels treballadors dels estanys i dels saliners establerts en aquest quartó després de la conquesta catalana de les illes en el segle XIII donaren origen a la creació d'aquesta església. Es creu que entre els segles XIV i XV hi hagué una capella dedicada a Sant Jordi i que l'església ja hi era abans de l'any 1577 i en va substituir una altra més petita.

L'aspecte més destacat d'aquest temple ve definit pels seus murs mestres oblics i els merlets que volten la coberta superior i li confereixen un caràcter de fortalesa. Aquest disseny estava justificat a causa dels freqüents atacs pirates que es produïen en aquell temps en aquesta zona de l'illa.

Originalment, l'església disposava d'una entrada lateral, així com les que tenien les d'altres quartons com el de Sant Antoni, Balansat i Santa Eulària. Les capelles procedeixen del segle XVIII, època en la qual ja no era tan necessari observar l'aspecte defensiu.
En el segle XIX l'interior del temple es va reformar notablement. Ja en 1990 s'hi va instal·lar el retaule de l'altar major que està configurat per fragments de diversa procedència.

3.- ESGLÉSIA DE SANT AGUSTÍ DES VEDRÀ

Els primers plànols d'aquesta església, realitzats per l'enginyer Pedro Croillez de Servien a instàncies del bisbe Abad y Lasierra, són del sis de febrer de l'any 1971 però, fins al 1806, no tingué lloc la benedicció de l'altar major i del presbiteri, fet que es va produir sense que estigués acabat del tot el temple. No hi ha constància de quan es va construir el campanari ni de la instal·lació de la campana.

En un escrit del bisbe Basilio Carrasco, datat el 1851, es confirmava que els feligresos havien construït dues capelles noves que estaven situades a ambdós costats de l'altar major i que en dedicaren una al Sant Crist i l'altra a la Mare de Déu del Rosari. La primera d'elles encara conserva el retaule i l'altar, així com el sagrari, que podria ser el que originalment hi havia posat Blas Jacobo l'any 1806. En aquest sentit cal precisar que el sagrari principal fou substituït en 1965 per un altre metàl·lic.
Per la seva banda, la capella de la Mare de Déu del Rosari conserva avui dia el retaule antic.

El conjunt d'aquesta església ofereix una planta molt allargada. De fet, l'única nau principal és un rectangle allargat. El costat del mur de ponent té una capella petita, una altra una mica més gran i una tercera que es va construir en circumstàncies que s'esmenten anteriorment.

4.- ESGLÉSIA DES CUBELLS

Els orígens d'aquesta església es remunten a l'any 1855 quan el religiós carmelita exclaustrat, pare Francesc Palau i Quer, s'estableix en aquesta parròquia i sol·licita a Roma la gràcia d'un oratori públic, en considerar que els pobladors de la comarca estaven molt allunyats de la més pròxima: la de Sant Josep de sa Talaia. La resposta de Roma es va limitar a la concessió d'un oratori privat a ca seva mateix, que s'inauguraria el 1864. L'estructura d'aquest petit temple consistia en una nau de devers vuit metres de fons i cinc d'ample per quatre d'alt.

Durant molts d'anys no s'hi feren misses amb regularitat, exceptuant quan la visitava algun capellà. Era habitada per ermitans que s'alimentaven del producte de la seva feina a les terres i horts que treballaven.
L'any 1867 el vicari capitular, Rafel Oliver Ribas, fa públic el pla parroquial d'Eivissa i Formentera (llavors el beat Palau ja no era a l'illa), en què es preveu la necessitat de construir un oratori públic en aquesta zona. D'aquesta manera la capella privada original passaria amb el temps a convertir-se en l'actual església. L'arxiduc Lluís Salvador feia referència a aquest temple aquell mateix any: "l'església des Cubells, sota l'advocació de la Mare de Déu del Carme, és un edifici molt sobri, semblant a tots els del seu caràcter i té tres capelles d'arc de mig punt a cada costat de la nau, encara sense sostre"
L'església es va convertir provisionalment en temple parroquial l'any 1933 i definitivament en parròquia l'any 1940. Les obres acabaren definitivament l'any 1958. La imatge titular de la Mare de Déu del Carme fou beneïda el 16 de juliol de 1941. El sagrari de fusta tallada que s'hi va posar el 1958 és obra de Román y Salvador, com també l'altar de fusta que hi ha davall la imatge.
Les dues capelles que té aquest temple a ambdós costats del presbiteri pertanyen a l'antiga ermita i estan dedicades una al Sant Crist i a La Dolorosa, i l'altra al Cor de Jesús.

5.- ESGLÉSIA DE SANT FRANCESC DE S'ESTANY

El seu origen es remunta a l'any 1785 en què el bisbe Abad y Lasierra va realitzar la reforma parroquial. Devora l'església de la Revista (de la qual parlarem en l'apartat següent) fou construïda, per voluntat del rei Carles III, per cobrir les necessitats religioses dels treballadors de la salinera.

Aquesta església pot considerar-se una de les més senzilles de tota l'illa d'Eivissa. Si no s'hi inclouen altres dependències existents. El temple en si es redueix a una petita nau rectangular i allargada orientada al nord-sud coberta per una teulada de doble vessant. La façana principal està orientada al migdia. Té una porta principal en el centre d'arc de mig punt, el campanari és proporcionat i ocupa el centre del triangle superior.

6.- ESGLÉSIA DE SA REVISTA

La construcció d'aquesta església ( de molta senzillesa i que es va dedicar a Sant Carles), va finalitzar un any abans que l'anterior, el 1784, malgrat que per raons de despeses militars mai no va arribar a acabar-se del tot.
Si s'observa des de la façana principal, l'església té un accés de l'exterior per una porta central amb llinda. A l'esquerra una escala dóna accés a les dependències que se situen al llevant de la nau.

No té el conjunt d'edificis del seu entorn que pugui conferir-li categoria de nucli urbà, llevat d'algunes construccions antigues realitzades per l'empresa explotadora de la salinera. La major part del perímetre de protecció romà es troba lliure de construccions.